FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la medicina que estudia la patologia del sistema vascular arterial, venós i limfàtic. Branca de l'anatomia vegetal i animal que estudia els sistemes conductors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alcaloide que es troba en algunes plantes superiors i en alguns bolets, que és característic del verí dels gripaus i és emprat en medicina com a al·lucinogen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la medicina que estudia la relació entre les malalties que afecten l'ésser humà i els factors socials, ambientals, etc., que les poden afavorir o provocar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Activitat pràctica de l'ésser humà, en contraposició a la contemplativa o teorètica. Pràctica d'una professió, especialment de la medicina. en bona praxi Segons la bona pràctica mèdica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al psiquisme i al cos. Que considera conjuntament els aspectes biològics bàsics i psíquics del malalt, presos com intrínsecament implicats en el procés patològic. Mètode psicosomàtic. Medicina psicosomàtica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
òxid de magnesi Pólvores blanques lleugeres i inodores obtingudes per la combustió del magnesi, emprades com a material refractari i, en medicina, com a antiàcid i laxant, de fórmula MgO. òxid nítric Monòxid de nitrogen. òxid nitrós Monòxid de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de judicar el valor de les coses. Secció d'una universitat a la qual correspon una branca general del coneixement. Facultat de medicina, de farmàcia, de ciències, de filologia, de dret, de teologia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la bioclínica. Branca de la medicina que, mitjançant les anàlisis clíniques, estableix l'estat general del pacient i diagnostica les malalties que el poden afectar. Especialista en bioclínica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punyal de fulla molt estreta. Estil 1. Sonda metàl·lica llarga i prima, amb una petita dilatació en un dels extrems, emprada en medicina. Fibló recobert per una beina propi d'alguns himenòpters. [...]
